Volem veure la final de la Champions League en Català !

Per drets televisius, s´imposibilitarà que els vora 13 milions de catalanoparlants, tenint a la final un equip català com és el F.C.Barcelona, es vegin limitats de poder-lo fruir en la llengua catalana.
Pels drets televisius a Catalunya i Espanya, per part d´Antena3 i CANAL+, que fins al dia d´avui no s ha caracteritzat per impulsar el plurilingüisme i la diversitat lingüística en les transmissions esportives i televisives habituals, cultivant el monolingüisme en castellà.

Difonem aquest grup al Facebook per forçar una desconnexió i transmissió dels comentaris del partit entre el Barça i el Manchester en català pels territoris de parla catalana, amb la mateixa naturalitat com parla oficialment un dels dos equips finalistes de la Copa d´europa 2009.
Volem veure la final de la Champions League en català!

A més, les darreres informacions són que per disimular l´únic que es farà és una panatalla gegant al Maremàgnum, de Barcelona, en català per fer-hi connexions en directe realitzat per periodista David Puig(BarçaTV) a canvi de cedir drets de transmissió del partit al Miniestadi. Però la realitat és que la gent d arreu del país, haurà de suportar els protagonistes de la transmissió per ANTENA3, els no precisament barcelonistes Matías Prats,José Antonio Luque i Manu Sánchez, amb el que ja és dit tot.

http://www.formulatv.com/1,20090522,11472,1.html

Si volem per a tothom una transmissió en català,segueix, els passos per a convidar altres persones a aquest grup, són els següents:

1er. - Uneix-te a aquest grup.

2on. -Prem "Convidar a gent a unir-se al grup" al menú de la dreta.

3r. –Selecciona tots els amics.

4rt - Prem "Enviar invitacions"

5è - Posa un enllaç al teu perfil i fes clic a "Compartir +"

6è – Per acabar, prem "Publicar"

MOLTES MERCÈS I VISCA EL BARÇA!

SI A MÉS,VOLS FER ARRIBAR LA TEVA QUEIXA DIRECTAMENT A ANTENA3 I CANAL +:

http://www.antena3.com/PortalA3com/contacta

Servei Atenció al Client CANAL+:
Tel.: 902 11 00 10
Fax: 902 21 31 21
Email: clientes@digital-plus.net
Direcció: Apdo. correos 51.130
28880 Madrid

Manifestació massiva d´estudiants per fer front al Pla Bolonya, a Barcelona

Aquests darrers dies hi ha hagut un veritable exercici des de l´estatus quo de tertulians, mitjans de comunicació de masses diversos sobre la "perillositat" dels estudiants, dels "possibles aldarulls" en la manifestació convocada, que enmarcaven ja els titulars del que potser desitjaven que es produís, una nova repressió policial indiscriminada i es sotarrés el debat real que es els efectes del Pla Bolonya. Hi vai g baixar-hi perquè crec en una universitat pública en què l´ascensor social de les classes populars es garanteixi per a tothom i aportar el granet de sorra, d´una marea humana de milers d´estudiants, com podeu observar en els diversos vídeos del propi CANAL LLIBERTATS a youtube.

Fou pacífica, es desistí davant del cordó policial i es desvià pel carrer Aribau, i va aplegar a milers de joves estudiants universitaris que se´ls aboca a una precarietat laboral i d´implantar-se tal com està previst, en els carreres amb menys èxit, s´acabarà amb postgraus, els màsters, de pagament amb preus inaccesible per a molts milers de fills de treballadors i classes populars, una elitització, me´s ben formada a base de renunciar, qui s´ho pugui permetre a compatibilitzar estudis i treball com succeeix a molts que viuen fora de l´àrea metropoitana, precisament per pagar-se els estudis i el manteniment de viure lluny de la seva comarca o municipi, i d´aquest al Berguedà en conec forces, extrapolable al conjunt de comarques del país.

Detalls significatius: vaig veure mostres de suport de vianants, d automobilistes amb el clàxon, de mestresses de casa amb les ja reconegudes cacerolades des de balcons particulars i gent de certa edat que veieren la repressió policial com si fossin els "nous grisos" però amb color... significant que la nostra lluita estudiantil, és la lluita per un futur millor que el que ens han deixar les generacions anteriors i que l unica pretensió és l´extensió dins un gran mercat europeu de 500 milions de persones, després de la desregulació en les feines precàries, qeuda pressionar salaris a la baixa en les feines qualificades, abans diplomatures i llicenciatures, o degradant-les o trencant el marc estatal laboral i amb una homologació facilitar la mobilitat, que en si no seria negativa, però que sense un marc laboral de mínims, l´objectiu és precaritzar els salaris en els estudiants d´ensenyament universitaris, i al temps, perquè el capitalisme obtindrà tres grans rèdits: introduir els interessos empresarials a les universitats, becant màsters segons les seves prioritats i que mica a mica es vagin abandonant els ensenyaments no "eficients" i introduir els crèdits per estudis, qui s´ho pugui permetre, ampliar l´oferta de professionals a 48 països (quan l´homologació serà fal.làcia ja que a França faran 180 crèdits i aquí 240) amb una clara pressió d´importació d´aquells que vinguin de països amb rendes salarials irrisòries i així maximitzar els beneficis empresarials, i com em va dir una de les redactores del llibre blanc de Bolonya, que ens anem oblidant dels curriculums de feina actuals, ja que el que ens té preparats el capitalisme global és ofertes de feina per coneixements especifics.

Un negoci rodó, la superespecialització que no hauran d´interioritzar els empreses, i farà que calgui reciclatge continu als treballadors, qui s´ho pugui permetre i amb uns salaris amb clara pressió a la baixa perquè l´oferta de professionals serà més àmplia, en un context de contenció global de la demanda de llocs de treball.

Els estudiants no només es manifesten, sinó defensen un model de societat me´s just, que enlloc diu que el desplegament de l´EEES hi hagi més dotació pressupostària ni més beques que garanteixi un accés a l´ensenyament superior. I aquí el conseller Huguet, conjuntament amb el conseller Joan Saura, és comprensible que s´emportin el blanc de les critiques d´estudiants i es demani la seva dimissió, ja que declaracions tipus "o Bolonya o Franquisme" o que els que es "manifesten són minoria radical" i donar suport a rectors"sense paliatius" per les decisions del desallotjament i emmudir per la càrrega policial, és una exemplarització del no diàleg i que cada cop més veus a dins i fora d´ERC es tingui el convenciment d´un cert sindrome d´estocolm gobernamental a qualsevol preu , quan el que cal amb estudiants, professors ,que cal amb estudiants ,professors per definir una universitat que formi persones i prepari un futur amb justícia social i dignitat i futur pel país.

La desconexió amb sectors socials representatius de la societat fa allunyar a cada cop més votants d´ERC, amb una exitosa i pacifica mobilització estudiantil i si no hi ha capacitat per crear espais de debat real, millor és retirar-se a temps i donar relleu a persones que generin major cintura política per fer front als reptes de present i futur, per higiène democràtica .

Tornen els grisos?

Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.

A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.

Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.

En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.

Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.

I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:

Conseller Huguet: vostè faci de Conseller que d´altres ja treballem per garantir referèndum intern vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social. 

I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".

 I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.

Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.

 Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia  interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país. 

Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.

Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.

Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.

I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.

La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.

, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.

I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

Un Berguedà, Tomàs Sayes, en vaga de fam per defensar ensenyament públic davant Pla Bolonya

Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:

Visita i opinió ocupació Universitat de Barcelona(UB) davant el Pla Bolonya

Aquí teniu una visió de fora dins l´universitat de Barcelona(UB), -que malgrat la distància, -no pocs estudiants del Prepirineu i Pirineu hi estudien i viuen enntre setemana- en l´actualitat, en un dissabte tranquil:


I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari:

Vídeos reivindicació cultura de foc, a Berga

Els trobareu tots clicant al Canal Llibertats.Aquest dissabte va ésser un dia memorable amb convocatòria de més de 350 colles de diables d´arreu del país, a Berga, per defensar la cultura de foc, davant directiva Unió Europea, que depèn la seva interpretació i cotament més àmpli o no, de l´estat espanyol, on sembla que es dirigeixen objectius per garantir les festes de tradició catalana de foc. A continuació teniu vídeos a acte central a l´entorn de Plaça Sant Pere de Berga, amb comparses de Patum incloses, en tirabols:

Trobada a Berga, en contra directiva europea que restringeix actes de foc com correfocs i la pròpia Patum

Us passo informació de la trobada que ja ha mobilitzat vora a 6.000 adhesions al Facebook en un temps record, en contra de directiva europea 2007/23/CE , i que tindrà el proper dissabte 7 de febrer trobada a Berga per parlar-ne a grups de diables, de correfocs i com no de Patumaires que veuen amenaçat actes de cultura tradicional i popular catalanes de foc, amenaçats per directiva europea.

Programa d´actes:

EL DISSABTE 7 DE FEBRER ENS TROBEM A BERGA!!!
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.

PROGRAMA:

18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.

Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.

Manifest:

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.

Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.

Campanya 10.000 a Brusel.les per l´autodeterminació. Com fer reserva

Objectiu: 10.000 persones a Brusel.les el proper 7 de març per l´autodeterminació .Per més informació clica aquí.
Vídeo de com fer reserva:

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milions de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

Rodolfo Marín,comitè TYCO ELECTRONICS AMP,fa balanç manifestació i narra actualitat empresa

Després de la manifestació per la deslocalització de la planta de Berga que deixarà al carrer 121 treballadors/es i aguditzarà la desertització del Berguedà, en Rodolfo Marín, del comitè de l´empresa de la Valldan, fa balanç i narra actualitat empresa:

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

El Berguedà mima els bolets

Amb els mercats del bolet a Cal Rosal i Guardiola de Berguedà, els boscos frondosos de verdor i pluges recents, s´espera una bona temporada boletaire, que el programa Caçadors de bolets, encara popularitza més, i la pedagogia que es faci , ajudi a que no es malmetin els nostres boscos. I què millor que aprofitar per provar la gastronomia de la comarca, en la denominada cuina del bolet que organitza el gremi de restauració del Berguedà,amb menús especials amb bolets:

• 
• Fins a mitjans de novembre
  
  El Berguedà mima el bolet
  Les intenses precipitacions de la primavera i les pluges recents dels darrers dies n’auguren una bona temporada i és per això que al Berguedà ja fa dies que es freguen les mans. El bolet recupera tota la seva esplendor amb l’arribada de la tardor i es revela com un dels protagonistes de la cuina del moment.
  
  

  Plegar-los, tastar-los i, en definitiva, gaudir-los en una de les terres de bolets per excel·lència és tot el què ofereix –que no és poc- les jornades La Cuina del Bolet, protagonitzades per diferents restaurants de la comarca fins a mitjans de novembre.

  23 restaurants de la comarca -Berga, Casserres, Gósol, Bagà,Saldes, Vilada...- s'han adherit a una nova edició de la Cuina del Bolet i fins a mitjans de novembre ofereixen menús especials dedicats als fongs. De propostes n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques, amb àpats que ballen entre els 23 euros del restaurant de l'Hostal Sant Cristòfol de Santa Maria de Merlès, i els 64,20 euros del conegut restaurant Sala de Berga.

  La principal novetat d'enguany són els esmorzars de forquilla que nou d'aquests establiments posaran a disposició dels boletaires que s'acostin al Berguedà a omplir les cistelles. Tota la informació la podeu trobar aquí.

  Enllaços:

  Turisme del Berguedà

  Programa de la Cuina del Bolet (en PDF)

Reflexions de Jordi Martí Font

En el marc de l´Universitat Catalana d´Estiu en Jordi Martí, coordinador de la revista Catalunya, ens parla del món llibertari en relació a l´independentisme, l´anarcoindependentisme, i el sindicalisme català ,parlant de la situació sindical i laboral andorrana en el vídeo següent:

Blas Infante com a paradigma de les connexions entre Catalunya i Andalusia

Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim ja confirmada després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Imatges Aplec Pi de les tres branques

Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyol i francès.

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem

Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?

Curs inaugural a la universitat de la Seu d´Urgell, amb Eugeni Bregolat

Aquest dimecres va tenir lloc a la Sala Sant Domènech de la Seu d´Urgell, la inauguració del curs 2007-2008 de la UNED de la Seu d´Urgell. Tot i ser un acte acadèmic amb lliçó magistral, crec que es digne de comentari, perquè sembla sovint que la vessant acadèmica es circumscriu gairebé sempre en l´àmbit metropolità. La UNED de la Seu d´Urgell, té la particularitat que té dins el patronat el govern sobirà d´ Andorra i la Diputació de Lleida entre d´altres. Hi assistia, a part com alumne universitari de Treball social , com a delegat dels estudiants de la Facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED de la Seu d´urgell, que va comptar amb un nombrós públic, tenint en compte el caràcter institucional i universitari. La qüestió , a part del record de l´alcalde republicà Jordi Ausàs i President del Patronat, del record de l´escola republicana i els impulsors locals, que feu que hi hagués estudis de grau mig i superior inclús abans que localitats com Terrassa i Sabadell, ja fa 75 anys, fet que el binomi La Seu d´Urgell-Andorra els beneficia mutuament i així ho confirmava l´embaixador d´Espanya a Andorra i nascut a l´any 1943 a La Seu d´Urgell, Eugeni Bregolat, centrant-se en lliçó magistral en el cas xinès que coneix per ser varis anys embaixador estatal a Xina i el seu desenvolupament econòmic. No faré aquí exposició densa del tema, però les dades de tenir 600 milions de mòbils, l´explicació de la transició entre bastidors al partit únic comunista amb entrada d´empresaris dins a assamblea d´un partit a priori de camperols i funcionaris, que defensa la propietat pública dels béns de producció, el fet d´ésser ja el primer exportador mundial per davant d´Alemanya, els dèficits d´una xina pobra ruaral i una costa rica, desigualtats de renda creixent, problemes mediambientals, tenir 50 milions de rics amb renda entre 15.000 i 50.000 dòlars, 100 milions més de classe mitja faria més tard o més d´hora que hi hagués canvis politics. L´exemple de la Plaça de Tiannanmen, que fou finançat per empresari de la electrònica no va reeixir per no haver suficient burgesia, i ell mateix, ara refugiat a EEUU, diu que les condicions actuals amb grans capitalistes, si fos el 1989, si que hi podria haver el canvi. L´empenta xinesa inesgotable, ell que ha viscut força anys , amb exemples de Hu Jin Tao , que va estar a Suècia per entendre el model social suec, i també inclús al regne d´Espanya, per veure com varen fer la transició, quan llavors era el vicepresident, indica que a la cúpula xinesa, hi ha moviments interessants de transició pensant en un futur, potser proper. Les anècdotes que a Hu Jin Tao li agrada acabar actes amb Karaoke, ironitzant que la visita de llavors hi havia Jose Mari Aznar, per poc li toca ballar un "Jotis",per estar a l´alçada, entre d´altres anècdotes, impagable. De ben segur, que el seu llibre"La segunda revlución china. Una decada de embajador en Beijing", i deu haver moltes d´altres perles.
L´acte que va comptar amb Director del Centre, Juna Mingorance, amb entrega de 18 orles de diplomats i llicenciats de la universitat, amb parlament de Llicenciat en Psicologia, va tenir un altre episodi, interesant. La petició de la vicepresidenta provincial de Lleida, de canviar la UNED per Universitat Lliure, va trasbalsar a el representant i responsable d´investigació estatal de la UNED , que va dir l´aposta del canvi del model radial al de treball virtual en xarxa.
Si l acte va ser amenitzat amb cantautor de Bescaran, recordant el poble d´collida, ell que va reconèixer que era Barceloní i que va recordar la vida dels raiers que eren motor de l economia els 300 raiers que traslladaven pel Riu Segre la fusta, va ser un complement amè. Va cloure acte en un to oficial el ministre Andorrà Juli Minoves.
Tot plegat, pot semblar molt normal, però cal recordar que milers d´estudiants dediquen hores de lleure personal per fer estudis "Lliures" a distància, per impossibilitat d´horaris, feina o família amb l´esforç afegit que això suposa. Però constatar amb l´exposat anteriorment, que la intel·lectualitat,i el coneixement, i el valor afegit, també existeix a la zona pirinenca i prepirinenca, amb la mateixa dignitat que d´altres indrets del territori millor dotats d´infraestructures i major nombre de població.

PREPIRINEU OPINA: Un espai d´opinió

Webloc d´espai transversal per a la opinió transversal i coneixença del món blocaire a la xarxa de Blocs del Prepirineu, ha d´ésser una àgora, per conèixer i intercanviar opinions i un enriquiment i major coneixement comú d´idees, pensaments i propostes al Berguedà.
Des d´aquí , emplaço els internautes del Prepirineu, podeu posar en comú les vostres inquietuds, opinions diverses, com a col.laborador/a, enviant el vostre correu electrònic i fent vostre aquest espai de participació, publicant els vostres escrits, denúncies , opinions, imatges o videos que cregueu oportú.
Fes arribar correu electrònic a llibertats@gmail.com.